Exemples
Vaig preparar amb Mikola un preciós site per al nostre Edu.
Amb un original domini: edubuscanovia.com
Edu ja no hi és... aquí la carta comiat que vaig escriure aquest fatídic dia...
però que ho recordarà per sempre...
Eduardo ha estat, és i serà la meva mascota.
Aquest que mai va fer una mala cara. L'animalet que sempre venia a consolar-me, que sabia quan algun de la família estava dolent, la coseta que sempre ha alegrat el nostre estatge abans i després de casar-me.
Va néixer amb mi, va viure amb mi i ha mort amb mi, i ho he gaudit cada un dels dies de la seva vida.
Quan era jove corria com una llebre, encara recordo l'animòlic anar corrent pels parcs cogombres seguits de quatre o cinc gossos molt més grans.
Edu ha estat molt feliç, ha tingut moments dels que estava super sortit, s'intentava llençar a les gossetes, als gossets, a les potes dels gossets, a tot el que hagi existit, tot i així mai no li castrem. Fins i tot un dia en un parc de Leganés, durant una bona estona li va donar i ben donat a una gosseta, potser fins i tot té un fillet per aquí sense conèixer-se...
Fixeu-vos en la vitalitat de l'animalet, que unes setmanes abans de morir, fins i tot s'empalmava quan se li donava menjar amb biberonet. S'havia de sentir tan gust que la coseta es posava a to.
Edu ha conegut cascades, llacs, mars, neus. Ha estat a Suïssa i ha estat part dels nostres viatges. Va córrer com una cabra salvatge a la serra madrilenya. Semblava mentida l'agilitat amb què es desplaçava per les roques. Molt millor que nosaltres.
La seva vitalitat ha estat desbordant, ha menjat gairebé sempre menjar humà. Que no em digui ningú que és millor el menjar de gos, que no m'expliquin històries que són millors les boles. Mentida !!! El que és millor és per a la butxaca, però els animals mengen millor el pollastre que el pinso.
Edu ha mort amb gairebé 20 anys. Va néixer un bonic any, aquell en què va haver-hi un anunci molt famós... "Hola Sóc Edu, Bon Nadal!"
I d'aquí en va agafar el nom. Nom preciós per a una criatura tan adorable. Nom que ha deixat una empremta immensa als nostres cors.
L'animal va inundar de felicitat les nostres vides, ha tingut les seves pròpies lliteres, tant per a cotxe com per a casa, els seus propis bols de menjar i fins i tot ja de gran el seu propi carro de passeig. Veuran fotos nostres amb dos carrets, un de la nostra filla i un altre per a l'animalet.
Alhora veuran Edu pels aires en multitud de llocs. Sempre li ha encantat sentir-se estimat i ser un més de la família, i jugar amb ell d'aquesta manera fins i tot estant força gran l'omplia de felicitat.
Escric aquest text el dia que la meva mascota, l'Edu, de gairebé 20 anys, ha mort per una aturada cardíaca (17 d'octubre del 2016). Tindrà diverses pàgines a internet com a record universal del que ha estat un ésser extraordinari.
Visquin els animals. Visquin les mascotes. Brqx Live !!!
Gaudim del tan enterador site que vaig preparar :
